Reflexió personal sobre el desenvolupament de l'aprenentatge de les matemàtiques i la seva avaluació als Curriculums d''Educació Infantil i Primària

En la meva opinió, crec que les matemàtiques dins l’educació s’haurien de processar més, ja no en ficar més continguts, objectius... sinó en la manera de transmetre-les, d’ensenyar-les.

Les matemàtiques tenen molta importància, cosa que molta gent no és conscient d’això i, crec que això és un dels principals problemes. De fet hi ha molta gent que pensa que les matemàtiques són simples números, problemes... i no són conscients de la gran significació que aquestes tenen dins les nostre vides.

En la majoria de casos, crec que es pensa que a l'Educació Infantil les matemàtiques sols són aprendre a contar números (de l’1 al 10...), saber figures geomètriques (cercle, triangle, quadrat...)... quan en realitat aquesta competència engloba molt més que això. Les matemàtiques ens serveixen per contar (caramels, objectes, dies, mesos, companys...), per resoldre problemes, per mesurar, per calcular el temps, per comparar... i per moltes coses més. Per tant, baix el meu punt de vista, al llarg de tot el dia, en un aula d’infantil es treballen molts aspectes de les matemàtiques, no solament en aquells moments destinats a treballar específicament aspectes matemàtics, sinó que aquestes viuen constantment en la vida diària d’una classe.

Consegüentment, el desenvolupament del pensament lògicomatematic, exerceix un paper fonamental en l’etapa d’Educació Infantil, ja que és l’eina que ens serveix per interpretar i representar moltes activitats de la vida quotidiana.

Per això, crec que és fonamental que els infants aprenguin les matemàtiques gaudint d’elles, que les valorin i sobretot, que desprès les sàpiguen traslladar a la vida quotidiana i siguin conscients del seu ús. En tot moment, els infants han de poder donar sentit a les matemàtiques per així aconseguir que per a ells tinguin significat i aprendre-les de la millor manera possible, aconseguint d’aquesta manera una millor assimilació dels continguts per més tard, poder arribar a una major interiorització.

D’aquesta manera, podem dir que l’origen del coneixement logicomatemàtic està en les relacions que l’Infant estableix amb els objectes, les quals li permetran anar coneixent el món que l’envolta.

A més a més, del establert en el Currículum, penso que és fonamental el paper del mestre a l’hora d’ensenyar als seus alumnes. És l’eix fonamental per a que els nens tinguin gust per estudiar, aquesta o una altra matèria... o sigui, depenent de la actitud del mestre, aquesta pot condicionar als alumnes.
Així és que, s’ha de ficar ganes i cercar diferents estratègies per ensenyar matemàtiques i que la gent li trobi el sentit real que tenen i no crear un mite dolent envers aquestes, ja que aquestes són molt interessants i de vegades molt divertides.

Per tant, crec que l’Educació Infantil ha de mantenir la coherència necessària amb l’Educació Primària per assegurar una transició adequada de l’alumnat entre etapes i facilitar la continuïtat del seu procés educatiu. El pas d’infantil a primària no és només un canvi de cicle, sinó també un canvi d’etapa, per això, és interessant que tot el que hem pogut conèixer dels infants a infantil ho passem al professorat que inicia la primària, ja que els nens han viscuts un parell d’anys junts i sovint comparteixen unes descobertes, característiques... que pot ser bo que el mestre que els ha d’acollir les conegui, com per exemple, amb quin material comptaven...